Palette

A punt d'acabar "Over the line!" i amb moltes idees al cap. Així és com estic ara mateix. I amb moltes ganes de pintar de tot. I amb molts projectes a punt d'arrancar a mig o llarg terme, algun a curt inclús, i d'altres treballs a mitges. Hi ha com una espècie de "passa" de creativitat que m'està atacant per tot arreu i no la puc evitar. Com quan tothom té la grip, que al final, vulguis o no, també l'agafes. El que fa més ràbia és no poder cumplir en tot al 100&. Sempre hem d'escollir. Dosificar. Donar el màxim en cada moment. És una cosa a la que no estava (encara ara no hi estic del tot) acostumat. Era una espècie de transformació súper-guerrer interior, un moment del dia, de la setmana en què t'esforces molt més, treus tot lo bo que tens, ho dones tot (...) i que té, també les seves conseqüències; el bajon. Mai he sapigut distribuir aquesta entrega, aquestes forces, fer-les més constants i no tant espontànies. Distribuir-les en el temps i en les feines més equitativament, menys bruscament. És un canvi de mentalitat. És tot "psicològic" com dèiem amb un amic de petit. I realment el cap hi fa molt. Tenir la capacitat de concentració, de dedicació, la paciència, el saber fer. Després, com és evident, hi ha molts més factors que hi participen; el temps d'execució, la tècnica, la nostra habilitat per fer les coses, els mitjans, etc. Però aquestes últimes molts cops no les podem controlar, ens venen donades sense més. En canvi les primeres les podem i les hem de controlar, dominar i, així guanyar molt terreny en l'àmbit personal aplicat al que ens dediquem. Distribuir, regular, el que volem o hem de fer amb el com i el quan fer cada cosa.

I sempre anar una mica més enllà.


P.D.: Començo a sentir una espècie d'atracció física de la meva paleta...