La taula de dibuix amb la pitjor llum del mon, on s'hi veuen els globos musics acutant per tots vosaltres. El timbaler(baix a la dreta) està molt trist. Fa pena, pobret. No sé perque m'imagino que deu ser aborrit tocar els timbals, ara pom, ara un altre pom, i ara dos, i un... no se, si coneixeu algú que toqui els timbals en alguna orquestra o algo m'agradaria que em comentés que tal ho porta. Les altres, quadre autorretrat i detalls, a partir de foto clar, que jo no m'en recordo de quan era així. He d'aprendre a fer fotos de dibuixos grans, que mai em surten be i no es veu una merda!

Ojo! La meva taula la custodia la Pantera Rosa, així que al tanto!!

Res interessant...
La veritat és que no, avui he perdut un matí anant a "caçar" bolets, i no hi ha hagut gaire èxit; a cada curva un cotxe arrasant el bosc. I mira que s'ha anat a tomar pel cul eh, doncs fins i tot allà estava ple. Ja tinc acabat el meu retrat a olis, sobre fusta, que si tot va bé demà em compro una càmera com cal i penjo la foto, que és una mica grandet. A mi personalment m'agrada, aviam què us sembla a vosaltres. Això demà, avui de moment penjo un dibuix que stic fent sobre, com no, els meus estimats globos, que poc a poc anirant prenent importància a la meva vida (sempre deixant un espai sense fons pel "pigeons verts", està clar!!) També estic continuant amb la sèrie de músics-globos, amb els quals està prevista una expo, però no em vull fer il·lusions, que si després no es fa meviacagaentó. Ja en tinc 4 més de dibuixats, a part dels 2 que ja vaig penjar que estan acabats a color. Segueixo amb la tònica de personatge i fons a color, i instrument en blanc. Cal destacar especialment al saxofonista, perque em fa més gràcia i perque sí, ala (aviat el veureu).

El novio cadaver. Evidentment.

GRAN CONCERT DEL "MAESTRO"
És l'amo de la guitarra espanyola, i el concert d'avui no ha sigut per menys. No tinc paraules. Increïble!!!

En procés.

Aquest dibuix és del Javi i l'estic pintant a estones, desde fa mooolt temps, amb el painter, olis. La cara està desenfocada perque no n'estic content encara, ni de color, ni de llum, ni de to, ni de res. El vestit del vell, que es el que està acabat, M'ENCANTA!!! I si, la sabata està també inacabada, però té bona pinta no? El nen... pfff... ja el faré, algun dia, vale!?

Al bosc s'hi està molt bé!!

Avui he anat a "caçar" bolets. (Això era l'abans i el després de llepar-ne un que m'ha semlbat molt temptador. I si, inclús abans de llepar-lo ja m'hi veia a mi mateix "dándole caza" al fonguífero.) N'estic bastant content, la veritat. També estic amb el tema del còmic, que de
moment va bastant bé, amb l'aprovació del "jefe" i tot... aviat us n'ensenyare algun fragment.

Toma Paranoia!!!

Dues de les tres il·lustracions de la nena que sota efectes de substàncies al·lucinògenes ens vol fer creure que protagonitza un conte per nens. Venga hombre!!!

Soc un cabró. Això no es fa.
Decepció en MAJÚSCULES. Fa tres dies que vaig a l'escola d'art. No tardaré gaire en plegar em sembla. Així reflecteixo el meu estat d'ànim... però per fi he començat amb les pàgines noves. Al menys tinc alguna cosa per consolar-me...

Anem a la muntanyaaa, o a la platja... pfff la qüestió és marxar uns dies... tot i que en aquestes condicions no sé jo eh...

Doncs sí, jo també estic al "paro" a partir de l'1 d'octubre. He deixat la feina de guia cultural per dedicar-me plenament al dibuix, a la pintura i tot el que comporta. També dedicaré gran part del meu temps a pintar el còmic que juntament amb el Javi acabem de firmar per KSTR, una nova línia editorial de CASTERMAN que surt al mercat amb la idea de potenciar joves talents i apropar-los al públic en un format més assemblat al conegut manga que no l'album europeu. Aquest format, una mica més petit de Din A4 i en tapa tova, recull històries autoconclusives de 120 pàgines. Sí, sí, 120 pàgines. Tres cops més de feina i de còmic a fer en 18 mesos!!! M'agraden els reptes, i superar-los, però espero només que aquest no em superi a mi... si tot va be, el 2008 naixerà el nostre primer fill (quines ganes eh!!! i que maco), i esperem que sigui el primer de molts. Així mateix animo a tothom que s'hi vegi amb cor a provar això del còmic, un treball poc considerat, pero realment agradable, encara que molts no ho entenen. Recolzar als que ja hi estan posats, com el Victor o l'Uri, i només dir que espero ben aviat poder ensenyar coses noves i dignes aquí al blog...