L'inici

Així acostument a ser els quadres just abans de començar a pintar. Aquest és el pròxim que faré, també acrílic sobre tela.

Walter

Acabat. La foto dolenta, com sempre.

Cactus

Per uns amics productors.Acrílic sobre fusta entelada.

Palette

A punt d'acabar "Over the line!" i amb moltes idees al cap. Així és com estic ara mateix. I amb moltes ganes de pintar de tot. I amb molts projectes a punt d'arrancar a mig o llarg terme, algun a curt inclús, i d'altres treballs a mitges. Hi ha com una espècie de "passa" de creativitat que m'està atacant per tot arreu i no la puc evitar. Com quan tothom té la grip, que al final, vulguis o no, també l'agafes. El que fa més ràbia és no poder cumplir en tot al 100&. Sempre hem d'escollir. Dosificar. Donar el màxim en cada moment. És una cosa a la que no estava (encara ara no hi estic del tot) acostumat. Era una espècie de transformació súper-guerrer interior, un moment del dia, de la setmana en què t'esforces molt més, treus tot lo bo que tens, ho dones tot (...) i que té, també les seves conseqüències; el bajon. Mai he sapigut distribuir aquesta entrega, aquestes forces, fer-les més constants i no tant espontànies. Distribuir-les en el temps i en les feines més equitativament, menys bruscament. És un canvi de mentalitat. És tot "psicològic" com dèiem amb un amic de petit. I realment el cap hi fa molt. Tenir la capacitat de concentració, de dedicació, la paciència, el saber fer. Després, com és evident, hi ha molts més factors que hi participen; el temps d'execució, la tècnica, la nostra habilitat per fer les coses, els mitjans, etc. Però aquestes últimes molts cops no les podem controlar, ens venen donades sense més. En canvi les primeres les podem i les hem de controlar, dominar i, així guanyar molt terreny en l'àmbit personal aplicat al que ens dediquem. Distribuir, regular, el que volem o hem de fer amb el com i el quan fer cada cosa.

I sempre anar una mica més enllà.


P.D.: Començo a sentir una espècie d'atracció física de la meva paleta...

Hasta las pelotas.

Acrilic on canvas 55 x 38 cm. 2009.

King of apple

Hey people!

Després d'una setmana ACOLLONANT a Alemanya, amb el mestre dels mestres Sebastian Krüger, aquest és el segon dels dos quadres que vaig fer, amb acrílics i sota la mirada del mestre. La visió de la vida ha canviat, i espero que ho pugui anar reflexant als propers treballs. El tema de la setmana era "the king of pop", però teníem total llibertat per retratar a qui volguessim. Aquest va de pet cap a la expo prevista (després de molts canvis de dates) per finals d'octubre-principis novembre al pub Califa, que a tants de nosaltres ens ha vist creixer.

Estic alternant els quadres de la expo amb d'altres feines d'il·lustració i pintura, per això tardo tant.

Saludos amigos!

Second of two paintings done in Germany with grandmaster Sebastian Krüger. Really amazing watching him working. I send one big "hello" to all new friends i met there. Thank you for all!

Bernalier

He reprès el curt de Bernalier, i espero que ja no el deixaré fins que l'acabi, però entre treballs i compromisos la cosa anirà lenta. A l'altre costat de la porta hi va un altre BG que seria el passadís, i en primer pla i falta un altre detall. Per lo demés crec que ja el deixo així.

Lluna

Acrílic sobre fusta entelada. Ens estem entrenant pel gran repte del Setembre.

Pastels

Apunts al natural amb pastels i ràpid, molt ràpid, que els insectes no deixen treballar gaire l'artista... Din A5. (prometo que algun dia faré bones fotos als dibuixos)

Paquito

Long taim agou...

Encara recordo aquells temps en que no tenia cap il·lusió, cap projecte, res a fer... Però per sort això es va acabar. I ara comencem a recollir-ne els primers fruits.

Aquest és una opció de portada pel còmic. Què tal?

Bourbon

Una vinyeta de la primera pàgina del còmic "Bourbon". De moment és la única vinyeta a color i tinta de la única pàgina sencera del còmic. Però bueeeeenoo, tot té un inici no?

L'últim repte.
Acrilics sobre tela, 65 x 54 cm. Una mica ràpid, però bastant correcte. Encàrrec. El marc (que no surt a la foto) ha quedat molt bé.

Bourbon.

PIGEONS VERTS

Enfin!!

He passat tres dies a Paris molt especials per moltes coses, però la més important, i que començo a realitzar poc a poc després del shock emocional, és per la presa de contacte amb l'album ja publicat a França. Pigeons Verts es troba a totes les llibreries de comics i grans magatzems que hem visitat a Paris, en alguns aparadors, i fins i tot en alguna secció de saldos?! Vam estar tres dies al cau del Javi, molt a prop del Pompidou (un museu molt lleig, per mi) i compartint amb el Victor l'estada a la francesa.

Sincerament vaig trobar Paris molt lleig i brut. Però centrem-nos. 15 dies després de l'aparició del còmic han començat a sortir les primeres crítiques i... són molt positives, sincerament deixen el còmic a un nivell molt bo. Sempre fa respecte què diran de tu els crítics que analitzen tot el mercat de còmic francès, una tasca pesada, ja que només al mes de gener van sortir 239 còmics a França. Imagineu-vos ser un de tants. Crítiques com la de la web Bodoï són dignes d'emmarcar.

Per tots aquells que el vulgueu comprar, ho podeu fer per amazon.fr, per exemple.

Esperem que a partir d'ara la cosa vagi molt bé. I a seguir lluitant.