Després de moooolt temps, un encàrreg. La foto-referència es la que està a baix tumbada. Tampoc vull que es vegin tant els fallos, així que no us ensenyo bé la foto... XD No, la veritat és que no ha quedat gens malament.

El millor moment de la tornada a l'escola és quan s'acaba el dia i tornes cap a casa.

Work in progress.

Un esbós mes. No està acabat, clar.

Jo vaig fent...

El primer (i detall) és un regal per un amic que va fer anys fa poc, no direm quants, que fan mal, acrilic sobre tela.

I aquest segon gual ho veu algú de la Disney i em denuncien, i em tanquen a la presó, i sé que pot semblar fet expressament, però no té res a veure amb El Jueves... ha coincidit totalment... Amb el que m'arriba a agradar a mi i es que ja no respecto res de res... Quina poca decència!!! Per una samarreta

Aviam si el pròxim te més "chicha".

Hem arribat a l'ecuador del còmic, Ja PORTEM 50 PAGINES!!! I en queden unes 50 mes per disfrutar i esperar a que surti publicat, esperem, sense problemes. Mentrestant, jo, amb més ganes que paciència, vaig fent de lo meu. Basada en fets reals, il·lustro aquesta història de manera completament fresca i espontània (ni esboços, ni estudis de color...) tot tal qual surt. Així que quan critiqueu, feu-ho, això segur, però pensant que no està massa "pensada", -valga la redundancia-... I que ara, època de calor, destape, sol, playa... Aprofiteu, sortiu al carrer, sigueu feliços, i a pendre pel cul problemes, que tots en tenim, però jo que se, que a tomar pel cul!!

Arriba el bon temps...

... i la gent es destapa.

Esbós i il·lustració final per un concurs. Aviam si hi ha sort. Aquarel·la, pura i dura i leeeentaaa...

Acabo de començar el segon en la serie de políitics. Aquest és més gran i em permetrà treballar amb més comoditat. Aviam si algú sap qui és. No hi ha premi eh!?

Sembla mentida el poc que costa portar-se bé amb la gent, deixar l'egoïsme de banda, per molt que suposi un esforç increïble, per que després sempre t'ho acaben reconeixent, amb més o menys ènfasi, amb un detall sense importància o amb una gran recompensa, però sempre t'ho reconeixen. Proveu-ho.

Aquarel·la i acrylic

Un parell de punts de llibre per regalar. Si, si, per regalar.

El Ministre de l'Interior espanyol; No em demaneu perque, pero em feia ilu. I un dibuixet per un amic, apassionat del motor clàssic...

Després de mooolt temps sense posar res, poso això. És un encàrrec. La idea és fer-ne postals i làmines amb serigrafia per distribuir als museus d'Andorra. Aquest concretament és el museu Casa d'Areny-Plandolit, una casa senyorial d'Andorra del segle XVII. Si mai algú ve a Andorra, aprofiteu per visitar-la, no està gens malament. Aquesta i d'altres museus, valen la pena. Està fet amb tinta i plumilla.

Marvin Martian. Un personatge com a mínim curiós.

Primer de tot gràcies per tot. Aquest estil em resulta còmode, és veritat, així que aniré fent per aquí, amb alguna excepció, però bueno. I seguint el camí, no sé si coneixeu els Blues Brothers, suposo que almenys n'heu sentit a parlar. Bé doncs últimament hi he estat bastant aficionat. Aquí la meva dedicatòria.

Un altre saxo, aquest en remember de principis del s.XX, on les grans bandes de swing feien Furooooor!!!! (WH- Woody Herman, bunissim)

Provant aquest estil divertit. El tema no té gaires secrets... Color Digital.

Bodegó amb pastels 24 x 32 cm.

La cosa no s'atura...

No puc parar de fer globos.. jeje, de fet aquesta il·lustració la tenia mig plantejada per la expo, i finalment no va ser. Una més!! Són els músics de Bremen, a la meva manera.

Després d'una altraaaa entrevista en un diari d'Andorra, concretament al Periòdic d'Andorra (la versió andorrana d'El Periodico), i de surtir a la tele després un concert ofert en un cicle de música de la capital, Andorra la Vella, us recomano que feu un cop d'ull a la web de la editorial que ens ha de publicar, KSTR, al Javi Aznarez i a mi, si tot va bé d'aquí un any i poc, espero. Allà podreu veure pàgines d'alguns dels primers àlbums que treu l'editorial al maig. Com veureu hi ha molta varietat d'estils i d'arguments, i el millor de tot és que son albums que van de 104 a 152 pagines, autoconclusius, tapa tova i una mica més petits que l'album francés (cosa que els fa més practics per portar de viatge cap aquí cap allà..) i per només 9,95 eurots!!! (és propaganda pura i dura, jajajaja, però a part de tot, a mi personalment m'agraden força tots els que hi ha a punt de sortir, i la idea "innovadora" en format, i cony, a aquest preu a més, que més es pot demanar!?)

Me quedé sin uñaaaaaaaaasssss!!!!
(a saco, però) Acabat!!!

Després de molt temps penjo algo. Un paisatge fet desde casa mateix (si, vago ho soc un rato, i que), i fet en poc temps, una hora i algo. Ja anirem millorant, ja...

Inauguració "Globus en Sol Fa"

La inauguració va ser tot un èxit. Tot i l'apagada cinc minuts abans, l'atenció es va centrar en l'exposició, com jo desitjava que fos. Va venir molta gent (tota la família inclosa), amics, coneguts, no coneguts... I després de dos parlaments-presentació (que em van deixar pels núvols, tot s'ha de dir) em va tocar parlar a mi: Agraïments i una petita explicació sobre el perquè de l'exposició (em vaig allargar una mica i tot potser) i una actuació dels meus companys saxofonistes que vaig agraïr moltissim. Copa de cava i coca per tothom. Vaig rebre moltes felicitacions, tant de coneguts com de gent que va venir expressament per curiositat, la qual cosa agraeixo profundament. Per acabar si algú es perd per Andorra des d'ara i fins al 10 de març que sàpigui que està obligat (ai, convidat) a venir.

Merci a tots!!!

No hi ha res mes entranyable que un Cantant de rock cantant una balada, tot melancòlic. Ja sé, aquest no té res a veure amb els demés, però jo l'havia de fer!!

Acrylic on canvas.

Ara la Gaita!!!

I com que no "todo es de color de rosas", una en b/n.

La expo està agafant la recta final. I jo, que tot i que ara mateix no se'm nota, estic pletòric per l'esdeveniment. La inauguració és el dia 1 de febrer, un dijous, a les 20h a l'espai B'Art del centre cultural La Llacuna, a Andorra La Vella. Ja no hi ha marxa enrere...

I com la música és el llenguatge universal, doncs ara cap a Mèxic.

Pastels

Quatre mes per la col·lecció.Aquarel·les i llapissos de colors.

Watercolor and colored pencils.